L'esperit Quincoces

Avui es commemora el 10è aniversari de la inauguració de la Residència i Centre de Dia “Valldoriolf” que gestiona des del seu inici la Fundació Privada Vallès Oriental. Un dia per recordar i agrair la feina feta al llarg d’aquests anys i un dia, també, en el que trobarem a faltar a un bon amic que se’ns dubte va estar al capdavant de les energies perquè fos possible la construcció d’aquest centre absolutament necessari per donar servei a les persones amb  discapacitat intel·lectual severa i profunda. M’estic referint, com ja ho haureu intuït només per la lectura del titular, d’en Xavier Quincoces.

I al recordar-lo, penso en la generació que va lluitar per que el col·lectiu de persones amb discapacitats intel·lectuals fossin tractades per la societat com individus amb els mateixos drets que els demés, en un entorn polític i econòmic molt diferent al actual, on els recursos públics eren insignificants. Penso en aquelles mares i pares que, sense parar-se a pensar en que podrien obtenir de les administracions, varen sortir de les seves cases per aconseguir el que fos per el bé del seus fills. I penso, també, en totes aquelles persones que, tot i no tenir cap familiar afectat, van sumar-se al projecte sense esperar-ne cap contrapartida...

Sortosament la democràcia ens ha portat un Estat del Benestar impensable només fa 25 anys i aquell esforç individual va trobar el just i necessari relleu en l’Administració.

Tot i així encara segueix essent fonamental el treball complementari de col·lectius i entitats com la Fundació Privada Vallès Oriental, no envà el servei als discapacitats encara es lluny d’assolir la normalitat... Segueix essent necessari que ens impliquem en trobar solucions. Encara que l’Administració tingui la obligació legal i moral d’igualar els drets de les persones, amb o sense disminucions, els particulars no podem rentar-nos-en les mans. Si en el seu moment en Xavier i molts altres pares  van assumir la responsabilitat  d’anar al davant i tibar per aconseguir el respecte i ajut de la societat, avui no hauríem de pensar que ja està tot fet. Seria bo que aquella manera de fer que cercava solucions sense qüestionar qui n’era el responsable, es mantingués activa.

Només així, amb la co-participació de l’Administració i de la societat civil, podrem resoldre qüestions pendents com el finançament insuficient de l’Escola Montserrat Montero i podrem seguir desenvolupant projectes imprescindibles com el suport d’atenció diurna, els centres residencials per a persones amb trastorns de conducta o el gran repte de futur, l’atenció a les persones en el seu procés d’envelliment... Es evident, per tant, que l’esperit Quincoces encara es necessari !!!.

En Positiu

La Revista del Vallès m’ha convidat a compartir una part del seu espai d’opinió  per expressar-hi  – de moment cada quinze dies –  les inquietuds, il·lusions, pensaments i reflexions que vulgui. I, d’entrada, he de reconèixer que el repte em motiva però no deixa de capficar-me, no envà escriure de tot en un espai tant petit no ha de ser fàcil i intentar-ho fer, amés, amb gràcia i que generi algun interès, segur que encara es mes complicat.

 M’agradaria que els meus comentaris es llegissin sense etiquetar-los per endavant, sense pensar que persegueixen un determinat benefici partidista. M’agradaria que es valoressin com les opinions d’un simple ciutadà i això, creieu-me, no es cap obvietat. He viscut experiències que em fan pensar que malauradament la nostra societat tendeix a classificar-nos, a col·locar-nos en un o altre sector i malpensant de que les coses es fan, sempre, per cercar un determinat profit.

 M’agradaria que la gent entengués que pot ser compatible aprendre de totes les ideologies respectuoses amb els drets humans, sense que això impliqui la renuncia als teus propis ideals. I es que ningú té la raó absoluta i fruit del diàleg i l’intercanvi de pensaments poden sorgir les millors accions.

 A Granollers, com a tot arreu, segur que trobarem actius de totes les procedències, persones i col·lectius que construeixen la Ciutat i seria bo que volguéssim veure-hi  allò de positiu que de ben segur incorporen els seus respectius projectes. No podem apropar-nos-hi o allunyar-nos-hi  només perquè ens sembla que son dels nostres o dels altres.

 Amb aquesta aspiració de que els que em llegeixin ho facin amb tolerància, sense prejudicis, i amb el ferm propòsit de expressar-me en positiu, de bon rotllo com dirien els meus fills, pensant sempre en construir, en aportar elements al debat per avançar i no pas per destruir, m’agradaria donar la meva opinió - repeteixo ciutadana -  en temes tant interessants com la necessària i urgent construcció del Quart Cinturó d’Abrera fins a Granollers; la complexa lluita de drets en el tema de l’ocupació de Can Calet; la defensa decidida de l’Illa de Vianants o el reconeixement entusiasta de la feina feta per Gran Centre en l’inici de l’any en que celebraran el seu 10è aniversari... D’aquí quinze dies m’agradaria ens tornéssim a trobar en aquest racó de la revista. Us hi espero...